TROBADA D'AMPAS

Avui a les 12 h. ha començat la trobada a l'escola dels antics i actuals memnbres de l'AMPA de l'escola. Erem unes 30 persones, d'un total possible d'apromimadament 90. Alguns no s'han poogut localitzar i altres malauradament ja no hi són.
Després de la salutació a tots per part de la Gerrmana Montgrony, sen's ha fet una visita per les dependències de l'escola que hem anat demanant: aules d'antics alumnes, la sala on es feien les reunions, la bibiloteca, etc.
Després s'han passat els videos promocionals dels actes dels 150 anys:de les jornades de portes obertes i el que es passa per TVR.
A les 14 h. aproximadament ja hem marxat cap el restaurant: Can Dachs. Allà s'hi ham fetdiversos parlaments: el president més antic (Francesc Diaz) i l'actual (Sònia Puig ), altres membres de les aleshores "APAS", de la Germana Montgrony i de Montserrat Jimenez.
Tots els discursos han estat molt emotius, i tots han coincidit en la importància de potenciar la relació Escola-Familia com a vehicle indispensable per a una bona educació dels nostres fills, que les discrepancies són bones si ajuden a crèixer, que adequar-se a les noves tecnologíes i als canvis de la societat en absolut estan renyides amb el respecte a les persones i sobre tot que entre tots ho podem fer tot.
Després d'una animada sobretaula, en que el personal del centre i actual AMPA ens ha regalat les orelles amb la interpretació de l'himne dels 150 anys, ens hem començat a acomiadar els uns dels altres, tot i cantant entre tots "el cant dels adèus"
També s'ha apuntat la idea de repetir periòdicament aquestes trobades.

PASSEIG DE SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA

Organisme viu, arrelat al territori, sensible al seu entorn i que creix constantment . Què és?
és l'arbre? és l'escola?
Doncs sí, avui hem plantat arbres i hem fet escola.

Avui hem celebrat els 150 anys de l’escola Vedruna de Ripoll d’una manera diferent. Hem plantat un missatge de futur, i ho hem volgut fer juntament amb les escoles que ens són més properes.Escoles Vedruna d’Arbúcies, Girona, Malgrat de Mar, Palafrugell, Palamós, Puigcerdà i Tordera. Escoles de Ripoll : escola Salesiana, ceip Maragall , ceip Tomàs Raguer i Ramón Surinyach
Més de 340 nens i nenes de 4t de Primària ens hem aplegat davant del Monestir de Ripoll per començar una jornada molt alegre, familiar i sensible.

Un dia molt alegre gràcies a les bones vibracions que sempre desprenen la mainada de 10 anys, incansables i jovials. Però també alegre, gràcies a la música dels grallers de l’escola Vedruna de Ripoll que han donat la benvinguda a tots els grups i ens han acompanyat fins a la font.També ha estat molt alegre la salutació que ens han fet els més menuts de la casa, els nens i nenes d’infantil , que ens han sorprès amb els seus aplaudiments quan hem passat per davant de l’escola.

Un dia per sensibilitzar-nos tots plegats de quant important és tenir cura del nostre entorn, i adonar-nos de que cal treballar junts per millorar el futur. Un dia ple de molts missatges i bones intencions.Dotze arbre nous seran testimoni de tots els nostres propòsits , i nosaltres, els alumnes de l’escola Vedruna de Ripoll, vetllarem perquè l’esforç i el recolzament que ens ha proporcionat l’Ajuntament de la vila creixi, i com diu el poema que hi ha escrit al costat de l’alzina de Palamós....

Trobarà l’alzina en l’aire

aromes d’un mar llunya?

Si segueix creixent enlaire

potser sí que els flairarà!

Màrius Mercader

Nosaltres us anirem explicant com s’enfilen els nostres arbres i com el passeig de Santa Joaquima de Vedruna es va fent mica en mica un paratge més bonic i acollidor.

(Recordeu que la informació dels arbres que hem plantat es troba al blog http://www.boscvedruna.blogspot.com/ )

Un dia familiar, envoltats de natura. Una passejada fins a la font del Tòtil ha estat el punt final del dia.

Allà al pla de Garona, els nois i noies de 1r de batxillerat (amables, engrescadors, servicials) ens han organitzat una bateria de jocs amb un toc vegetal que ens ha fet passar una bona estona i ens ha deixat un bon grapat de nous amics . Quin goig veure l’esplanada plena de nens i nenes Vedruna, tan diferents i tan iguals a l’hora, quina harmonia...quin bon ambient.

I com que els aires de muntanya obren la gana, un bon dinar de carmanyola s'hi ha posat la mar de bé.

Per acabar els amics de Tordera ens han obsequiat amb un poema dedicat a l’om, i els de Ripoll amb la cantata “L’home que plantava arbres” plena, com tot el dia d’avui, de bones intencions.